Tècnica de la tortuga

de: Anna Carpena, llibre: Educació socioemocional a primària. Ed. Eumo

Un dels propòsits d’aquesta tècnica és el proporcionar als nens/es el sentiment de confiança ens ells mateixos perquè poden controlar les seves respostes emocionals, el que repercuteix en un augment de l’autoestima.

La tècnica de la tortuga és la història d’una tortuga que té molts problemes de relació amb les altres tortugues. Un dia es troba una tortuga sàvia i li dóna uns consells que posa a la pràctica. Els objectius de l’activitat són:

1. Introducció al concepte d’autocontrol.

2. Introducció al concepte “mirar endins per saber com ens sentim”.

3. Reduir la impulsivitat. Orientar cap a comportaments reflexius.

4. Automatitzar una resposta inhibidora d’accions impulsives.

 HISTÒRIA (conte) D’UNA TORTUGA

Vet aquí que una vegada hi havia una tortuga petita que no li agradava l’escola. Es deia tortugueta. Ella el que volia era quedar-se a casa o bé anar a voltar tot el dia pel carrer.

La tortugueta pensava que era massa difícil provar d’escriure, massa difícil llegir llibres o fer matemàtiques. Li agradava molestar els seus companys, prendre’ls el llapis, amagar els fulls… no li agradava compartir i no li agradava escoltar els seus mestres. Trobava massa difícil seguir les normes de l’escola. També trobava massa difícil no enfadar-se.

Cada dia la tortugueta es deia a ella mateixa que intentaria no posar-se en problemes. Però cada dia s’enfadava, se sentia frustrada i llavors feia alguna cosa que no havia de fer i ja tenia problemes. Sentia com si no tingués control sobre el que feia.

Les altres tortugues no volien jugar amb ella i la tortugueta es va començar a sentir sola i dolenta.

Un dia que la tortugueta se sentia pitjor que mai es va trobar amb la tortuga més gran i més vella del seu barri. Era la tortuga sàvia que tenia mes de 200 anys i sabia moltes, moltes coses.

La vella tortuga sàvia va preguntar a la tortugueta:

- “tortugueta, per què estàs tan trista?”

la tortugueta li va contestar fluixet, perquè estava una mica vergonyosa davant d’aquella tortuga tan vella i tan sàvia - “és que tinc un problema molt gran. Sempre que estic enfadada o frustrada no em puc controlar. Sempre estic al mig de baralles i em sembla que ningú m’estima”

 La vella tortuga sàvia era molt amable i va voler ajudar la tortugueta –“mira –li va dir- et diré un secret. La solució dels teus problemes la tens tu. La solució està amb tu, vagis on vagis”. La tortugueta no ho entenia. - “és la teva closca, la teva closca… és per això que tens una closca. Sempre que estiguis enfadada, o et sentis frusrtada o preocupada, tu el que has de fer és entrar dins teu”.  La vella tortuga sàvia li va explicar encara més bé.- “quan siguis dins teu, pots seguir aquests passos: em dic a mi mateix/a:

1. M’aturo

2. Respiro fons

3. Penso com em sento i quin problema tinc

4. En parlo

després descansa fins que els teus sentiments no siguin tan forts, fins que et sentis calmada”.

 La vella tortuga sàvia va ensenyar a la tortugueta com posar-se dins la closca per calmar-se, tal i com ara jo us ensenyaré (Els pares o mestres fan de model)

 Feu així: creueu els braços per davant del pit, llavors digueu-vos a vosaltres mateixos: “m’aturo”, després respiro profundament y penso com em sento i quin problema tinc.

I quan ja ho sé en parlo.

 Llavors la vella tortuga sàvia va dir: “ara ja ho saps, la pròxima vegada que tinguis problemes entra dins teu i calma’t”. A la tortugueta li va agradar la idea i ho va voler provar (“ara ho proveu”).

 L’endemà, a l’escola, la tortugueta estava fent feina quan un company es va posar a molestar-la. Va sentir com es començava a enfadar i just quan anava a pegar-lo es va recordar del que la vella sàvia tortuga li havia dit. La tortugueta sabia que estava enrabiada i es va voler controlar, així és que va posar els braços, el cap i les potes dins la closca. Llavors es va dir a ella mateixa “m’aturo”, va respirar profundament i va dir “estic enfadada i algú m’està molestant!” La tortugueta estava contenta de veure que era agradable estar dins seu, que s’hi estava bé. Després en va parlar a la mestra d’això, aviat es va sentir tranquil. Es va quedar sorpresa de veure que la seva mestra estava somrient. Li va dir que se sentia molt orgullosa d’ella.

 Això, la tortugueta ho va practicar una vegada i una altra i una altra, moltes vegades. Sempre que sentia que alguna cosa la preocupava, es posava dins la closca i es calmava. Quan algú la pegava o l’empipava, o quan la feina de l’escola era molt difícil per ella, anava dins seu, pensava com se sentia i quin problema tenia i en parlava tranquil·la.

La tortugueta se’n sentia molt orgullosa. Després d’unes setmanes, la tortugueta va descobrir que als seus amics els agradava jugar amb ella i que la feina li semblava més fàcil. Se sentia feliç. La tortugueta mai més va pensar que era dolenta.

Conte de l’Anna Carpena (Educació socioemocional)

Aspectes a tenir en compte:

 Es pot  tenir una tortuga de peluix  i posar-la en un lloc de la casa, amb un cartell amb les consignes:

1. M’aturo

2. Respiro fons

3. Penso com em sento i quin problema tinc

4. En parlo

O bé se li diu al nen/a que es tapi els ulls al lloc del cartell, per fer de tortugueta

És important que les consignes estiguin ordenades tal i com estan. Intervé una part física (m’aturo i respiro), una segona part on es planteja l’emoció que se sent (tristesa, alegria, ..), una tercera consigna on cal verbalitzar el problema:  m’he barallat amb el meu millor amic perquè…) i una part final, i molt important, on es planteja l’actuació amb els pares (alternatives per solucionar els conflictes)

Un dels objectius d’aquesta activitat és el de treballar els sentiments i que els infants aprenguin a reconèixer què senten en cada moment. Es poden introduir les emocions bàsiques: tristesa, alegria (content/a), enuig ( enfadat/da),  por i afecte.

S’ha de reforçar el que els nens i nenes facin ús d’aquesta tècnica. Al principi hem d’estar acompanyant-los al seu costat i cada vegada que veiem que el nostre fill/a  fa l’esforç d’autocontrolar-se se l’ha de felicitar per haver-lo fet i li farem saber que ens sentim orgulloses d’ell /a. És importantíssim animar els infants felicitant-los.

Quan els nens/es s’acostumen a fer la tortuga, ells mateixos aniran al racó quan senten alguna emoció que no controlen. Quan veiem que el nostres fill/a ho fa, podem obrir un diàleg preguntant :

Què ha passat? Com és que fas la tortuga?

Com et sents? I l’ajudem a buscar i valorar diferents possibilitats per resoldre el problema.